Programas
Programas
Presentación
La Fundación FF con la finalidad de difundir el conocimiento riguroso de estas enfermedades entre los pacientes y su entorno, y a fin de mejorar dicho conocimiento, elaboró una Colección de 10 folletos informativos sobre los aspectos más relevantes de la Fibromialgia (FM) y del síndrome de fatiga crónica (SFC) dirigidos a las/los pacientes a fin de que sirvieran también de complemento y apoyo al profesional sanitario que aborda el manejo de estas Enfermedades.
Programa
Dona i Dolor crònic. Cap a un nou paradigma
Si bé els governs i les societats més desenvolupades tenen dins dels seus principals objectius aconseguir la igualtat de gènere, l’autonomia de les dones i nenes i posar fi a tota forma de discriminació en el si de la pròpia societat i del col·lectiu al que pertany, en el dia a dia constatem que la diferència de gènere i la desigualtat segueixen arrelades al nostre entorn i a la nostra societat, i la seva manifestació final és la dependència econòmica de la parella o progenitor, precarietat i situació de vulnerabilitat que pot desenvocar en violència de gènere sense tenir alternatives (com demostra l’estudi sobre l’Impacte del Confinament, les dones que manifesten patir violència de gènere la pateixen, sobretot, per la parella, el cap a la feina o altres familiars).
Aquesta situació i la desigualtat s’agreuja en el cas del col·lectiu de dones que es troben en major situació de vulnerabilitat social com són les dones amb malalties que cursen amb dolor crònic i/o diversos graus de discapacitat, que representen un col·lectiu amb especials dificultats d’integració social, sobre el qual pesen prejudicis socials, discriminació, i una clara vulneració dels seus drets bàsics (educació, treball, etc.), factors que donen suport al fet que, possiblement pateixin un índex major de desigualtat i violència (manifestada en diversos àmbits) que la resta de col·lectius de dones (la doble i triple discriminació).
Està demostrat que la situació socioeconòmica, de formació i laboral, dins el món de la discapacitat i el dolor crònic és molt més precària per a les dones, representant un subgrup dins de la marginalitat.
La majoria d’elles es veuen excloses del món laboral per la seva menor formació, pels problemes d’accessibilitat que pateixen les zones rurals on viu un gran nombre d’aquestes dones, per les poques possibilitats de moltes d’elles d’accés a les noves tecnologies (que els permetria una sortida a la seva situació d’aïllament), les intermitències en el treball per causa dels brots de dolor crònic (que també han de lluitar contra la manca de valoració específica)…sent per tot això molt dificultosa la reinserció o adaptació del lloc de treball, l’accés a la primera feina o el canvi d’activitat laboral.
Per tant, partint de la premisa que pel fet de ser dona ja es parteix d’una situació de vulnerablitat, unida al fet de no poder lluitar en igualtat de condicions en el mercat de treball i/o no poder accedir a la borsa de treball protegit i també a ser-li molt difícil fer teletreball per manca de formació en l’ús de les TIC… s’ha realitzat aquest projecte en el que ha estat fonamental la incorporació de la perspectiva de gènere per raó de sexe, edat, formació, malaltia, situació familiar, professional, laboral…
El programa s’ha realitzat en diverses fases:
- Estudi de situació
- Campanyes d’informació, sensibilització, conscienciació a partir dels resultats de l’estudi i d’entrevistes individuals i grupals
- Formació per ajudar a l’empoderament de les dones amb malalties que cursen amb dolor crònic i facilitar eines per a la inclusió en el món laboral
S’han tingut molt en compte les diverses casuístiques per a poder cercar fòrmules que poguessin “amortiguar” els desavantatges que suposen per a una inclusió plena i en pla d’igualtat amb el prototip d’home sa, amb formació i lliure de “càrregues” que poguessin ser un llastre per a complir amb les obligacions laborals i dintre de l’antic paradigma del model patriarcal.
En aquest sentit, l’estudi ha permès orientar les actuacions d’informació, formació, inclusió per a col.laborar en els canvis formals -lluitant per a canviar també els estructurals- per a la realització personal, els canvis en els rols tradicionals en la família, la incorporació al mercat laboral i la plena inclusió social a la vida comunitària.
Una vegada realitzat l’estudi de situació i fixades les principals problemàtiques recurrents, s’han dissenyat tota una sèrie d’actuacions adreçades a donar suport i eines a les dones d’aquest col·lectiu per identificar estratègies d’adaptació personal i reestructuració en l’àmbit familiar, així com donar valor a les seves capacitats i competències per tal de millorar la seva formació, l’autovaloració professional, ocupabilitat i inserció laboral.
Amb les estratègies de suport, s’ha ajudat a moltes dones del col·lectiu diana a definir els seus projectes personals i laborals, identificar capacitats i competències tant professionals com personals, a través de la realització d’itineraris individualitzats d’atenció i orientació laboral a través de l’Oficina de Suport.
També ha tingut molta importància les campanyes per a fer visible l’enorme impacte personal, familiar, socioeconòmic que provoca el fet de patir dolor crònic i les conseqüències que comporta en tots els àmbits de la vida.
Una vegada fet l’anàlisi de resultats i fixades les principals problemàtiques recurrents, s’han dissenyat tota una sèrie d’actuacions adreçades a donar suport i eines a les dones d’aquest col·lectiu a identificar estratègies d’adaptació personal i reestructuració en l’àmbit familiar, així com donar valor a les seves capacitats i competències per tal de millorar la seva formació, l’autovaloració professional, ocupabilitat i inserció laboral.
Mujer y Dolor crónico. Hacia un nuevo paradigma
i bien los gobiernos y las sociedades más desarrolladas tienen dentro de sus principales objetivos conseguir la igualdad de género, la autonomía de las mujeres y niñas y poner fin a toda forma de discriminación en el seno de la propia sociedad y del colectivo en que pertenece, en el día a día constatamos que la diferencia de género y la desigualdad siguen arraigadas en nuestro entorno y en nuestra sociedad, y su manifestación final es la dependencia económica de la pareja o progenitor, precariedad y situación de vulnerabilidad que puede desembocar en violencia de género sin tener alternativas (como demuestra el estudio sobre el Impacto del Confinamiento, las mujeres que manifiestan sufrir violencia de género la padecen, sobre todo, por la pareja, los superiores en el trabajo u otros familiares).
Esta situación y la desigualdad se agrava en el caso del colectivo de mujeres que se encuentran en mayor situación de vulnerabilidad social como son las mujeres con enfermedades que cursan con dolor crónico y/o diversos grados de discapacidad, que representan lectivo con especiales dificultades de integración social, sobre el que pesan prejuicios sociales, discriminación, y una clara vulneración de sus derechos básicos (educación, trabajo, etc.), factores que apoyan que, posiblemente sufran un índice mayor de desigualdad y violencia (manifestada en varios ámbitos) que el resto de colectivos de mujeres (la doble y triple discriminación).
Está demostrado que la situación socioeconómica, de formación y laboral, en el mundo de la discapacidad y el dolor crónico es mucho más precaria para las mujeres, representando un subgrupo dentro de la marginalidad.
La mayoría de ellas se ven excluidas del mundo laboral por su menor formación, por los problemas de accesibilidad que sufren las zonas rurales donde vive un gran número de estas mujeres, por las pocas posibilidades de muchas de ellas de acceso a las nuevas tecnologías (que les permitiría una salida a su situación de aislamiento), las intermitencias en el trabajo por causa de los brotes de dolor crónico (que también deben luchar contra la falta de valoración específica)…siendo por todo ello muy dificultosa la reinserción o adaptación del puesto de trabajo, el acceso al primer trabajo o el cambio de actividad laboral.
Por tanto, partiendo de la premisa de que por el hecho de ser mujer ya se parte de una situación de vulnerabilidad, unida al hecho de no poder luchar en igualdad de condiciones en el mercado de trabajo y/o no poder acceder a la bolsa de trabajo protegido y también a serle muy difícil hacer teletrabajo por falta de formación en el uso de las TIC… se ha realizado este proyecto en el que ha sido fundamental la incorporación de la perspectiva de género por razón de sexo, edad, formación, enfermedad, situación familiar, profesional, laboral…
El programa se ha realizado en varias fases:
* Estudio de situación
* Campañas de información, sensibilización, concienciación a partir de los resultados del estudio y de entrevistas individuales y grupales
* Formación para ayudar al empoderamiento de las mujeres con enfermedades que cursan con dolor crónico y facilitar herramientas para la inclusión en el mundo laboral
Se han tenido muy en cuenta las diversas casuísticas para poder buscar fórmulas que pudieran “amortiguar” las desventajas que suponen para una inclusión plena y en plan de igualdad con el prototipo de hombre sano, con formación y libre de “cargas” ” que pudieran ser un lastre para cumplir con las obligaciones laborales y dentro del antiguo paradigma del modelo patriarcal.
En este sentido, el estudio ha permitido orientar las actuaciones de información, formación, inclusión para colaborar en los cambios formales -luchando para cambiar también los estructurales- para la realización personal, los cambios en los roles tradicionales en la familia, la incorporación en el mercado laboral y la plena inclusión social en la vida comunitaria.
Una vez realizado el estudio de situación y fijadas las principales problemáticas recurrentes, se han diseñado toda una serie de actuaciones dirigidas a apoyar y herramientas a las mujeres de este colectivo para identificar estrategias de adaptación personal y reestructuración en el ámbito familiar, así como dar valor a sus capacidades y competencias para mejorar su formación, autovaloración profesional, empleabilidad e inserción laboral.
Con las estrategias de apoyo, se ha ayudado a muchas mujeres del colectivo diana a definir sus proyectos personales y laborales, identificar capacidades y competencias tanto profesionales como personales, a través de la realización de itinerarios individualizados de atención y orientación laboral a través de la Oficina de Apoyo.
También ha tenido mucha importancia las campañas para hacer visible el enorme impacto personal, familiar, socioeconómico que provoca sufrir dolor crónico y las consecuencias que comporta.
Una vez realizado el análisis de resultados y fijadas las principales problemáticas recurrentes, se han diseñado toda una serie de actuaciones dirigidas a apoyar y herramientas a las mujeres de este colectivo a identificar estrategias de adaptación personal y reestructuración en el ámbito familiar, así como dar valor a sus capacidades y competencias para mejorar su formación, la autovaloración profesional, empleabilidad e inserción laboral